Lloc naixement: Oriola (Baix Segura)
Data naixement: 24/08/1905
Fill de: Juan Francisco Esteve Palazón i de Teresa Lidón Zenón
Parc de Bombers: Igualada
Categoria: Individu
Data entrada al cos: 1/10/1934
Repressió republicana:
Incidència reraguarda: Va participar en l’expedició dels bombers catalans a Madrid, sortint el 20/07/1937, fins el setembre de 1937
Data mobilització al front: El 9/11/1936 va incorporar-se voluntari a la Columna Durruti, que va actuar al sector de Pina de Ebro. Va tornar a Igualada al cap de poques setmanes. El juny de 1938, va ser mobilitzat amb la lleva del 26.
Unitat: 31 Divisió, 104 brigada mixta, 415 batalló, Base Bª C.C. número 10
Incidència front: –
Depuració franquista: Destituït per les autoritats franquistes el 24/02/1939
Repressió franquista: Detingut el 26/09/1939 por sus actividades durante el dominio marxista i ingressat a la presó d’Igualada. Després de les diligències prèvies va quedar en llibertat el 19/01/1940. Al seu favor van testificar el xofer de bombers Casimir Nin, que va dir que el va advertir que l’anaven a detenir i també el capellà Jaume Galí que va dir que l’havia ajudat quan el van ferir el juliol de 1936. Detingut novament el 20/04/1940 per tal de seguir amb la investigació, va ser deixat en llibertat provisional el 20/01/1941. Jutjat en consell de guerra el 5/06/1941 va ser condemnat a dotze anys i un dia de reclusió temporal, sent-li commutada en el mateix judici per la de sis mesos i un dia de presó menor.
Altres dades posteriors: El 1941 s’enrola en les companyies de treballadors espanyols per anar a treballar a Alemanya. Durant la Segona Guerra Mundial, els governs franquista i nazi havien signat un acord per enviar espanyols a treballar a Alemanya i així suplir els alemanys que estaven a l’exèrcit i reforçar l’economia alemanya. Es calcula que hi van anar més de 8.300 persones. Esteve va marxar cap al país germànic en un dels transports de principis de desembre i el 14 de desembre ja era a la seva destinació. A Alemanya va estar a la ciutat de Ludwigshafen (estat de Renània-Palatinat, al sud-oest d’Alemanya). Allà va treballar en el districte d’Oppau a l’empresa química BASF. S’allotjava amb altres treballadors en un camp de barracons anomenat Lager III. És possible que estigués a Alemanya fins el desembre de 1944. Va morir a Barcelona en la més absoluta misèria el 21 octubre de 1973.
El seu nebot va ser el famós ballarí i coreògraf Antonio Gades, fill del seu germà Vicenç.