Lloc naixement: Olot (Garrotxa)
Data naixement: 13/02/1910
Fill de: Josep i Sabina
Parc de Bombers: Olot
Categoria: Xofer
Data entrada al cos: 1937
Repressió republicana: no
Incidència reraguarda: Va participar en l’expedició a Madrid, sortint l’1/10/1936.
Data mobilització al front: Allistat voluntari les primeres setmanes de la guerra fins finals de 1936.
Unitat: Columna Roja i Negra
Incidència front: –
Depuració franquista: Destituït per les autoritats franquistes
Repressió franquista: Va ser detingut el 2/06/1939 acusat de conduir el camió per portar al cementiri municipal els cadàvers d’onze persones assassinades pels republicans al camp del Triai als afores de la ciutat d’Olot, el 31/10/1936. També era acusat de requisar una camioneta. Josep Esparch havia estat denunciat per familiars d’aquelles víctimes. En la seva defensa Esparch va argumentar que treballava com a xofer de l’Ajuntament i que havia estat obligat pel Comitè Antifeixista de la ciutat a traslladar els cadàvers. També va dir que després d’aquells fets va estar tres dies al llit a casa seva ja que l’havia afectat molt. Durant les diligències prèvies qui havia estat cap de parc d’Olot durant la guerra, Casimir Vila i altres persones van declarar que Esparch havia conduit el camió obligat pel Comitè Antifeixista. Jutjat en consell de guerra va ser absolt el 24/08/1939, però va ser condemnat a un batalló de treballadors durant un temp mínim de quatre mesos. El 5/05/1940, l’auditoria de guerra de Girona li va obrir un nou procediment, ja que novament havia estat acusat per un nova persona d’haver conduit el camió del fets del camp del Triai. El 4/07/1940 Esparch va ser citat altra vegada a declarar, on va ratificar que va ser obligat a conduir aquell camió. Fetes també altres diligències d’investigació, finalment el 26/11/1940 es va acordar el sobreseïment del seu cas.
Altres dades posteriors: Va morir a Olot el 22/11/1983.
Reparació històrica: Mitjançant la Llei 11/2017, de 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme on es declaraven il·legals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit de l’Ocupació, que van actuar a Catalunya des de l’abril del 1938 fins al desembre del 1978, per ser contraris a la llei i vulnerar les exigències més elementals del dret a un judici just, la seva sentència i resolucions es consideren nul·les de ple dret.