Lloc naixement: La Galera (Montsià)
Data naixement: 30/07/1901
Fill de: Vicenç i Maria
Parc de Bombers: Barcelona
Categoria: Individu
Data entrada al cos: 23/08/1928
Repressió republicana: no
Incidència reraguarda: –
Data mobilització al front: 6/09/1936
Unitat: Aparellador a les oficines del Grup de Fortificacions
Incidència front: Incorporat al Cos de Bombers el 27/01/1939
Depuració franquista: El 09/04/1940 va ser sancionat amb 6 mesos de suspensió de sou i feina i inhabilitat per llocs de comandament o de confiança
Repressió franquista: Va ser detingut el 21/08/1939 per acusat de ser d’estar afiliat a la CNT, de ser capità d’enginyers en el Grup d’Unitats d’Obres i Fortificacions al llarg de la guerra i acusat també de ser de la maçoneria. Durant la guerra, Ferré i Bel per la seva titulació d’aparellador va ser assimilat al grau de capità i durant el seu procés van ser nombroses les persones i exsoldats republicans que van avalar que gràcies al seu càrrec va evitar que molts homes de dretes i afectes a Franco anessin al front i també que va incomplir l’ordre de retirar-se cap a Figueres amb la comandància quan les tropes franquistes es trobaven prop de Barcelona i a més desobeir l’ordre d’incorporar a 200 obrers al front. Ferré i Bel va ser deixat en llibertat provisional el 4/10/1939, després de 7 setmanes a la presó Model. El 17/01/1940 el jutge militar després d’apreciar informes i altres proves practicades i que Ferre i Bel no era responsable de cap fet constitutiu de delicte, va decretar la seva llibertat definitiva i lliure de cap responsabilitat
Altres dades posteriors: Nomenat preferent el 25/01/1952. Nomenat Auxiliar cap de zona el 22/05/1955. Jubilat el 2/08/1971. Va morir a Barcelona el 22/12/1975
Reparació històrica: Mitjançant la Llei 11/2017, de 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme on es declaraven il·legals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit de l’Ocupació, que van actuar a Catalunya des de l’abril del 1938 fins al desembre del 1978, per ser contraris a la llei i vulnerar les exigències més elementals del dret a un judici just, la seva sentència i resolucions es consideren nul·les de ple dret.