Lloc naixement: Calvià (Mallorca)  [Tot i que altres fonts apunten Figueres (Alt Empordà)]

Data naixement: 21/05/1896 

Fill de: Pascual i Carmen

Parc de Bombers: Barcelona

Categoria: Xofer de 2a

Data entrada al cos: 9/03/1929 

Repressió republicana: no

Incidència reraguarda: Des del 20/07/1936 deixa de prestar servei per ser secretari del Comitè local d’Esquerra Republicana de Catalunya i vocal del Comitè de les Milicies a l’Hospitalet. El desembre de 1936 és nomenat conseller regidor de Serveis Públics de l’Ajuntament d’Hospitalet de Llobregat. 

El 7/10/1937 agafa excedència a causa d’aquest càrrec  

Data mobilització al front: va marxar voluntari el setembre 1936

Unitat: Columna Macià-Companys

Incidència front: –

Depuració franquista: Destituït per incompareixença o abandonament de servei, i amb pèrdua de tots els drets l’1/12/1939. Resolució ratificada el 26/09/1941 per incompareixença.

Repressió franquista: Exiliat a França a principis de 1939 va anar a parar al camp de concentració del Barcarès. El 10/03/1939 l’Auditoria de Guerra de la 4a regió militar,  li obre diligències per jutjar-lo en consell de guerra, juntament amb el seu fill Joan Lorca i Dalmau. El fill havia estat detingut el 25/02/1939. Laureà es trobava a França en el moment de l’obertura del procés i la detenció del seu fill i va ser declarat en rebel·lia.  Se’ls acusava a tots dos de ser membres d’Esquerra Republicana i oficials de l’exèrcit republicà. Joan Lorca va ser condemnat a pena de mort, sent afusellat el 23/04/1939 al camp de la Bota. En canvi, Laureà Lorca, com que es trobava exiliat se li va arxivar la causa per rebel·lia (parador desconegut), el 27/06/1939.

Altres dades posteriors: El 4/08/1939 va salpar amb el vaixell Winnipeg des del port de Pauillac (França) el 4/08/1939, arribant a Valparaiso (Xile) el 2/09/1939 [Aquesta dada de l’exili a Xile, caldria confirmar-la ja que no surt en el llistat de passatgers del Winnipeg, tot i que en una carta escrita per l’hospitalenc Amadeu Llorens i Ferran, que sí que va viatjar l’anomena com a company durant el trajecte en vaixell]. Laureà Lorca va tornar de l’exili entrant per Perpinyà el gener de 1948  i va establir la seva residència a Figueres. Sembla que no va patir cap represàlia. El 1959 va tornar a viure a Barcelona. Va demanar el 1961 que se li reconegués els drets i havers de la seva jubilació, fet que l’Ajuntament de Barcelona li va reconèixer el 1963.