Lloc naixement: Barcelona

Data naixement: 13/03/1897

Fill de: –

Parc de Bombers: Barcelona

Categoria: xofer de 2ª 

Data entrada al cos: 23/08/1928

Repressió republicana: no

Incidència reraguarda: Des de l’1/12/1938 va ser secretari del regidor de l’Ajuntament de Barcelona Josep Llistosella. A mitjans de juliol va viatjar fins a Paris, en nom del sindicats dels treballadors dels serveis públics de l’Ajuntament de Barcelona, convidats per la Unió de Sindicats Obrers per participar en les festes de commemoració del 14 de juliol, aniversari de la revolució francesa de 1789. 

Data mobilització al front: No va ser mobilitzat

Unitat: –

Incidència front:

Depuració franquista: Destituït per incompareixença o abandonament de servei, i amb pèrdua de tots els drets l’1/12/1939. Resolució ratificada el 26/09/1941 per incompareixença. 

Repressió franquista: El febrer de 1939 es va exiliar a Tolosa de Llenguadoc (França). Va ser deportat a Alemanya en l’anomenat Servei de Treball Obligatori (STO). Va tornar a França al finalitzar la II Guerra Mundial. El 12/06/1946, a Espanya, se li va obrir causa des del Tribunal Especial para la Represión de la Masoneria y el Comunismo, acusat de ser maçó. Aquesta causa va ser arxivada per rebel·lia (parador desconegut),  el 14/12/1946. 

Altres dades posteriors: Suposem que va passar la resta de la seva vida a França. A finals de 1967 va sol·licitar a l’Ajuntament de Barcelona, des de Tolosa, que si li reconegués la jubilació pels seus anys treballat com a bomber, fet que se li va concedir el febrer de 1967.  

Reparació històrica: Mitjançant la Llei 11/2017, de 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme on es declaraven il·legals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit de l’Ocupació, que van actuar a Catalunya des de l’abril del 1938 fins al desembre del 1978, per ser contraris a la llei i vulnerar les exigències més elementals del dret a un judici just, la seva sentència i resolucions es consideren nul·les de ple dret.

El 27/04/2018, l’Ajuntament de Barcelona, amb la voluntat de restituir la dignitat del personal municipal, víctima de la repressió feixista, acordava en el ple municipal i per unanimitat anul·lar els expedients de depuració de funcionaris i funcionàries que es van tramitar sota la llei franquista del 1939. Entre els expedients anul·lats hi havia el d’Eduard Añover Antonio.