Lloc naixement: Brazatortas (Ciudad Real)
Data naixement: 14/10/1901
Fill de: Florentino i Manuela
Parc de Bombers: Barcelona
Categoria: Bomber de 2a
Data entrada al cos: 5/03/1929
Repressió republicana: no
Incidència reraguarda: El 9/02/1937 va ser destinat un mes a Olot, per la reguarda que vigilava les obres d’art dels museus de Barcelona, custodiades en l’església de Sant Esteve
Data mobilització al front: 11/01/1939 amb la lleva del 22
Unitat: –
Incidència front: Es va exiliar a França a principis de 1939, es va reincorporar al Cos de Bombers el 16/03/1939.
Depuració franquista: El 16/11/1939 va ser sancionat amb la destitució i amb pèrdua de tots els drets, excepte els de caràcter passiu, acusat de tenir càrrecs a la CNT i d’anar armat durant la guerra. De res li va servir la declaració a favor seu de la mare superiora d’un convent i de diversos testimonis per haver acollit i amagat a casa seva la seva cunyada monja. També va declarar al seu favor, el seu germà Tomàs Fernández i Blázquez, sergent de l’exèrcit franquista. Eugenio va representar recurs que va ser desestimat el 21/10/1941.
Repressió franquista: Va ser detingut l’11/01/1940 per la policia després de ser denunciat pels bombers falangistes on l’acusaven d’haver dut arma llarga, de tenir càrrecs a la CNT, i pel fet d’haver informat al Comitè de Bombers el fet que al guarda magatzem Celestino Codina i Vila li haguessin caigut al mig del carrer uns rosaris i medalles. Eugenio Fernández va justificar-se per portar l’arma com a mesura defensiva perquè se l’havia perseguit per haver militat el 1935 al Partido Agrario Español. Però tot i presentar un document on més de 40 companys l’avalaven pels tràmits que havia fet al principi de la guerra per evitar l’acomiadament de bombers considerats de dretes per part de l’Ajuntament de Barcelona, i un aval de l’alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Manuel Badía i Brandía, de data 12/03/1940, on afirma que Eugenio Fernández Blázquez havia tingut bona conducta “durante la dominación marxista”. El 3/06/1940, el tribunal militar el va condemnar a dotze anys i un dia de reclusió temporal pel delicte d’auxili a la rebel·lió militar. Aquesta pena li va ser commutada per la d’un any de presó correccional. En el mes de gener de 1941 va ser deixat en llibertat.
Altres dades posteriors: Va morir a Barcelona el 14/02/1979.
Reparació històrica: Mitjançant la Llei 11/2017, de 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme on es declaraven il·legals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit de l’Ocupació, que van actuar a Catalunya des de l’abril del 1938 fins al desembre del 1978, per ser contraris a la llei i vulnerar les exigències més elementals del dret a un judici just, la seva sentència i resolucions es consideren nul·les de ple dret.