Lloc naixement: Olot (Garrotxa) 

Data naixement: 9/10/1904

Fill de: Josep i Margarita

Parc de Bombers: Olot

Categoria: Arquitecte Municipal – Cap de Bombers

Data entrada al cos: 1/01/1937

Repressió republicana: no

Incidència reraguarda: –

Data mobilització al front: 13/05/1938, amb la lleva del 25

Unitat: Enginyers obres i fortificacions

Incidència front: Per la seva professió va obtenir el grau  de tinent d’enginyers i va portar a terme les obres de fortificació en els fronts de l’Ebre i el Segre. El 27/01/1939 es va entregar a l’exèrcit franquista a Barcelona. 

Depuració franquista: Sotmès al procés de depuració professional que el Col·legi d’Arquitectes, per encàrrec de l’Estat, porta a terme entre tots els seus afiliats. En aquest procés la principal i única acusació cap a Agustí, és la de trobar-se “En prisiones militares”, un càrrec que el 1940 li mereix la suspensió provisional de l’exercici professional. L’estiu de 1941, acabat de sortir de la presó, els instructors de la depuració professional el consideren fugit a l’estranger i resolen l’expedient amb una “suspensión total en el ejercicio público y privado de la profesión en todo el territorio nacional, sus posesiones y Protectorado”. L’Ajuntament d’Olot tampoc el va readmetre com arquitecte municipal 

Repressió franquista: El 4/07/1939 va ser jutjat en consell de guerra i malgrat que la majoria de testimonis van testificar al seu favor declarant que havia fet tot el possible per salvar el patrimoni i béns religiosos d’Olot i evitar els incendis de les esglésies, durant els primers dies de la guerra, Bartomeu Agustí va ser condemnat a dotze anys de presó, acusat d’auxili a la rebel·lió.  El 27/06/1941 li va ser commutada la pena a dos anys de presó menor. El 23/07/1941 va ser deixat en llibertat condicional.

Altres dades posteriors: Va morir a Barcelona el 8/04/1944, malat tres anys després de sortir de la presó. 

(el seu tiet Narcís Agustí Trilla també va ser membre del cos de Bombers). 

Reparació històrica: Mitjançant la Llei 11/2017, de 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme on es declaraven il·legals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit de l’Ocupació, que van actuar a Catalunya des de l’abril del 1938 fins al desembre del 1978, per ser contraris a la llei i vulnerar les exigències més elementals del dret a un judici just, la seva sentència i resolucions es consideren nul·les de ple dret.